diumenge, 11 de febrer de 2018

Art Gòtic - Arquitectura

LLOTJA DE VALÈNCIA O DE LA SEDA

FITXA TÈCNICA:
Autor: Pere Comte i Joan Ivarra: Sala de Contractació; Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga: Consolat de Mar.
Cronologia: Sala de Contractació: 1482-1498; Consolat de Mar: 1500-1548.
Tipologia: Arquitectura civil, llotja.
Materials: Pedra i fusta.
Estil: Gòtic.
Localització: València (Espanya).

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

La primera pedra de la Llotja de València va ser col·locada el 1482, i la construcció es va finalitzar el 1498. Se l’anomena Llotja de la Seda, ja que durant varis segles València va ser la ciutat on s’elaboraven teixits de seda de gran qualitat; i també es coneix com Llotja dels Mercaders, perquè s’hi intercanviaven tot tipus de productes entre comerciants. Des de 1931 és Monument Nacional, i el 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

ESTIL:

La Llotja està catalogada dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical, resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.
Aquest edifici en concret és d’un Gòtic Tardà, podem dir que es troba entre el Gòtic i el Renaixement, i en ell s’hi poden veure elements del nou estil (per exemple els cassetonats).

ANÀLISI FORMAL:

Exteriorment l’edifici recorda els antics castells medievals per l’aspecte de fortalesa i pels merlets. Podem dividir la construcció en 4 parts: La Torre, la Sala de Contractació, el Consolat de Mar i el Pati dels Tarongers.
Exteriorment, la Sala de Contractació consta d’una porta monumental a la façana, en forma d’arc apuntat i flanquejada per relleus escultòrics. A banda i banda trobem dos grans finestrals decorats amb traceria típica del gòtic. Per dins, la Sala de Contractació està formada per 3 naus a partir de les 8 columnes helicoïdals que hi trobem. No tenen capitell, igual que les altres 16 que es troben adossades als murs i que sostenen les voltes de creueria. La separació entre columna i columna fan que la Sala de Contractació sigui molt àmplia i diàfana.

La Sala Consolat del Mar es divideix en 3 plantes. Per fora, a la primera hi trobem finestres quadrangulars d’allò més senzilles. A la segona planta (noble) hi ha finestrals grans i tripartits, decorats amb traceria. La tercera planta és la més decorada exteriorment, amb una galeria de finestres d’arc flamíger, separades per contraforts acabats amb pinacles. A la part superior hi ha medallons amb rostres d’herois, reis i déus; i més amunt trobem els merlets, que complementa la decoració juntament amb les gàrgoles. A l’interior de la Sala Consolat de Mar és on hi ha els cassetonats de fusta que decoren el sostre de la planta baixa i la noble.
La Torre acull una capella i una presó. Per dins es pot observar una escala de cargol sense eix central i la volta de la capella.
Al Pati dels Tarongers, a més dels arbres, s’hi troba una font amb forma d’estrella de 8 puntes.

INTERPRETACIÓ:

Les llotges servien per acollir l’activitat comercial de les ciutats, i la Llotja de València no és cap excepció. A la Sala de Contractació s’hi feien les transaccions, a la Sala Consolat del Mar, els litigis entre mercaders, i la Torre servia de presó i de capella.

FUNCIÓ:
La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, ja que representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què la corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.

Resultado de imagen de llotja de valencia  Resultado de imagen de llotja de valencia

Imagen relacionada     Resultado de imagen de llotja de valencia

Art gòtic - Arquitectura

MONESTIR DE POBLET


FITXA TÈCNICA:
Autor: Desconegut
Cronologia: 1163-1316
Tipologia: Monestir
Materials: Pedra i fusta
Estil: Gòtic
Localització: Vimbodí (Tarragona)

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.
Del Monestir de Poblet en concret es pot dir que va ser fundat l’any 1150, un cop es va conquerir Lleida als sarraïns, i qui va cedir les terres per a la seva fundació fou Ramon Berenguer IV. En el mateix segle XII es construí l’església, la biblioteca, el refetor, la infermeria i part del claustre. Es seguí ampliant en construccions fins el segle XIV. Ja al segle XX, després de patir saquejos i confisques, va ser declarat Monument Nacional. Després d’iniciar una restauració i de reconciliar-lo, l’edifici revisqué monàsticament el 1940. La UNESCO el declarà patrimoni de la humanitat el 1991 i recentment, el 2010, li fou atorgada la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

ESTIL:

El Monestir de Poblet està catalogat dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical, resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.

ANÀLISI FORMAL:

El Monestir de Poblet va ser construït sota l’ideal de monestir de l’orde del Cister (estil cistercenc) amb pedra i fusta. Dins el monestir hi trobem 7 parts destacades: el claustre, la sala capitular, l’església, l’ala dels conversos, el refetor, el dormitori, l’escriptori
El claustre es troba al centre del monestir i els elements més destacats són les voltes de creueria i els capitells amb decoració floral. També hi trobem un llevador per rentar-se les mans de forma hexagonal.
La sala capitular és un espai quadrat. Els seus quatre pilars són octogonals i dels seus capitells, poc decorats, en surten les voltes de creueria. En aquesta sala s’hi troben tombes d’antics abats.
L’església és de planta basilical de tres naus i al transsepte trobem sepulcres dels reis de la Corona d’Aragó. Les naus laterals són amb volta de creueria i la central amb volta de canó apuntada. Els arcs torals en reforcen l’estructura. A la capçalera s’hi troben un deambulatori i 5 absidioles.
El dormitori és una gran sala de 87 metres de llargada. El sostre de fusta està sostingut per 19 arcs apuntats que formen dos aiguavessos.
L’aspecte del Monestir en tot el conjunt està dominat per la austeritat.

INTERPRETACIÓ:

La construcció del Monestir va tenir una finalitat doble. Per una banda, espiritual: crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns; i per l’altra, econòmica: conrear terres ermes i abandonades. Així que el Monestir va ser un lloc d’oració i de treball: Ora et labora. L'austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l'ordre del Cister, i això queda reflectit en com es van determinar les dependències del monestir: una esglèsia ( per poder pregar), una sala capitular (dedicada a la lectura diària), el refectori o menjador (per fer els àpats en comunitat), un dormitori (lloc de descans comunitari), una biblioteca, un celler i un claustre. 

FUNCIÓ:

És evident que es tracta d'una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s'hi feien.

Imagen relacionada  Imagen relacionada

Imagen relacionada  Imagen relacionada
Imagen relacionada  Resultado de imagen de monestir de poblet dependencies

Art Gòtic - Arquitectura

SANTA MARIA DEL MAR

FITXA TÈCNICA:
Autor: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Cronologia: 1329-1383
Estil: Gòtic català
Tipologia: Església
Material: 
Pedra i vidre
Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
Localització: Barcelona

CONTEXT HISTÒRIC:
El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.
De Santa Maria es pot dir que estava situada al nucli del barri de la Ribera, centre de l’activitat econòmica de Barcelona, i que la població del propi barri va participar activament en la construcció de l’església, especialment en la descàrrega i transport de les seves enormes pedres.
ESTIL:
Santa Maria del Mar està catalogada dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical (tot i que en el Gòtic Català hi trobem força domini de les horitzontals), resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.
Aquesta església està dotada de la tradició cultural de l’orde del Cister, és a dir, sentit racional en les seves proporcions i una austeritat decorativa.
ANÀLISI FORMAL:
Exteriorment, l’església dona una sensació d’horitzontalitat trencada únicament per les dues torres octogonals que la flanquegen. L’edifici presenta un aspecte robust (murs gruixuts amb contraforts i arcbotants), a la façana principal hi trobem una gran portalada central (arquivoltes, gablet i una decoració escultòrica força discreta al timpà i als laterals) i la rosassa (segle XV), decorada amb traceria flamígera i acompanyada per dos contraforts que l’aguanten.
Santa Maria del Mar és de tres naus amb deambulatori, i sense transsepte (planta de saló). Al trobar només 8 columnes octogonals a l’interior, que queden molt separades, l’espai és d’allò més ampli i diàfan, que pot donar la sensació de que hi hagi tan sols una nau. La volta de creueria al sostra és la més emprada, així com els arcs apuntats. Definit per un semicercle de vuit columnes està el presbiteri, que alhora està envoltat per un deambulatori amb nou capelles radials (prolongació de las naus laterals). A les naus laterals és on s’hi obren les 22 capelles que té l’església, omplint l’espai deixat pels contraforts.
INTERPRETACIÓ:
Santa Maria del Mar va ser edificat al mateix lloc on hi havia hagut Santa Maria de les Arenes, un temple anterior que degut al creixement i desenvolupament de la ciutat, va anar quedant insuficient. Així doncs, Santa Maria del Mar forma part del procés d’expansió urbana i d’intensa activitat constructiva que va experimentar Barcelona, i va ser bastida per tal de complir una funció purament religiosa.
Resultado de imagen de santa maria del mar Imagen relacionada   Imagen relacionada  Resultado de imagen de santa maria del mar

Art Gòtic - Escultura

MARE DE DÉU DE SALLENT DE SANAÜJA

FITXA TÈCNICA:
Autor: Desconegut
Cronologia: 1350
Estil: Gòtic
Tipologia: Escultura exempta dempeus
Material: Alabastre policromat
Tècnica: Talla (amb cisell)
Dimensions: 118 x 39 x 22 cm
Tema: Religiós
Localització: MNAC (actualment)

CONTEXT HISTÒRIC:
El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.
Aquesta escultura en concret, tot i que sempre s’ha afirmat que la imatge procedeix de Sallent de Sanaüja, no es coneix el seu emplaçament original o el context en què va ser creada.
ESTIL:
La Mare de Déu de Sanaüja és una escultura del gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’escultura del gòtic destaca pel desenvolupament de ple relleu, degut a la humanització, però els temes que tractaven seguien sent purament religiosos. Durant el segle XIII va estar lligada a l’arquitectura (portalades) i estava adossada als murs, però al XIV, les escultures s’hi van començar a separar. A més de a les portalades, ara s’ubicaven en interiors i espais funeraris. Les característiques principals de l’escultura gòtica són que es feia en pedra, hi predominava una estilització i arrodoniment de les línies, així com una elegància dels moviments. Comparant-ho amb el romànic, les escultures gòtiques gaudien d’un major naturalisme tant en gestos com en expressions, i les vestidures i cossos tenien molta més corporeïtat i volumetria.
ANÀLISI FORMAL:
L’escultura es va realitzar mitjançant la tècnica de talla amb cisell sobre alabastre. El conjunt el formen La Mare de Déu i el Nen Jesús. La mare és de proporcions harmonioses i porta una corona (posterior, en substitució de la original). Al braç esquerra sosté el nen Jesús mentre que amb el dret li acaricia el peu. El nen, amb la mà esquerra, agafa la túnica de la seva mare i amb la dreta sosté un colom. La curvatura del cos de la mare compensa el pes del nen i dóna dinamisme a la composició, tal com ho fan els plecs naturals de la túnica. Aquesta curvatura, tècnicament anomenada hanchement, és també la que trenca amb la simetria de l’obra.
L’escultura, tot i que ara està desgastada, en el seu moment va estar policromada. Encara es veuen restes de color blau al mantell de la mare, i de color vermell a les galtes dels dos personatges. Els acabats son arrodonits i ben polits, les línies poc marcades fan que les formes siguin suaus, i donen naturalisme, igual que la subtilitat dels gestos. La Mare de Déu de Sanaüja és una obra equilibrada i en harmonia en quant a proporcions.
INTERPRETACIÓ:
Amb aquesta obra es veu clarament el salt que va fer el gòtic respecte l’escultura romànica. L’expansió dels ordes mendicants van humanitzar l’art, i això es pot veure per exemple en el contacte de la Verge amb el nen Jesús (gest d’afecte i sentiment), i en el naturalisme donat per l’hanchement i per la major expressivitat en els rostres.
La funció de l’escultura seria tant religiosa, transmissió de la fe i de la relació entre mare i fill, com decorativa.
El significat és merament religiós: representació de la Mare de Déu coronada com a Reina dels Cels, amb el Nen Jesús als seus braços. El colom que sosté el nen fa referència als ocells de fang amb els que jugava, que s’acabarien convertint en reals.
Resultado de imagen de mare de deu de sallent de sanauja                       Resultado de imagen de mare de deu de sallent de sanauja

Resultado de imagen de mare de deu de sallent de sanauja