Art gòtic - Arquitectura

MONESTIR DE POBLET

FITXA TÈCNICA:

Autor: Desconegut

Cronologia: 1163-1316

Tipologia: Monestir

Materials: Pedra i fusta

Estil: Gòtic

Localització: Vimbodí (Tarragona)

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

Del Monestir de Poblet en concret es pot dir que va ser fundat l’any 1150, un cop es va conquerir Lleida als sarraïns, i qui va cedir les terres per a la seva fundació fou Ramon Berenguer IV. En el mateix segle XII es construí l’església, la biblioteca, el refetor, la infermeria i part del claustre. Es seguí ampliant en construccions fins el segle XIV. Ja al segle XX, després de patir saquejos i confisques, va ser declarat Monument Nacional. Després d’iniciar una restauració i de reconciliar-lo, l’edifici revisqué monàsticament el 1940. La UNESCO el declarà patrimoni de la humanitat el 1991 i recentment, el 2010, li fou atorgada la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

ESTIL:

El Monestir de Poblet està catalogat dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical, resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.

ANÀLISI FORMAL:

El Monestir de Poblet va ser construït sota l’ideal de monestir de l’orde del Cister (estil cistercenc) amb pedra i fusta. Dins el monestir hi trobem 7 parts destacades: el claustre, la sala capitular, l’església, l’ala dels conversos, el refetor, el dormitori, l’escriptori

El claustre es troba al centre del monestir i els elements més destacats són les voltes de creueria i els capitells amb decoració floral. També hi trobem un llevador per rentar-se les mans de forma hexagonal.

La sala capitular és un espai quadrat. Els seus quatre pilars són octogonals i dels seus capitells, poc decorats, en surten les voltes de creueria. En aquesta sala s’hi troben tombes d’antics abats.

L’església és de planta basilical de tres naus i al transsepte trobem sepulcres dels reis de la Corona d’Aragó. Les naus laterals són amb volta de creueria i la central amb volta de canó apuntada. Els arcs torals en reforcen l’estructura. A la capçalera s’hi troben un deambulatori i 5 absidioles.

El dormitori és una gran sala de 87 metres de llargada. El sostre de fusta està sostingut per 19 arcs apuntats que formen dos aiguavessos.

L’aspecte del Monestir en tot el conjunt està dominat per la austeritat.

INTERPRETACIÓ:

La construcció del Monestir va tenir una finalitat doble. Per una banda, espiritual: crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns; i per l’altra, econòmica: conrear terres ermes i abandonades. Així que el Monestir va ser un lloc d’oració i de treball: Ora et labora. L'austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l'ordre del Cister, i això queda reflectit en com es van determinar les dependències del monestir: una esglèsia ( per poder pregar), una sala capitular (dedicada a la lectura diària), el refectori o menjador (per fer els àpats en comunitat), un dormitori (lloc de descans comunitari), una biblioteca, un celler i un claustre. 

FUNCIÓ:

És evident que es tracta d'una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s'hi feien.