Art Gòtic - Arquitectura

SANTA MARIA DEL MAR

FITXA TÈCNICA:

Autor: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig

Cronologia: 1329-1383

Estil: Gòtic català

Tipologia: Església
Material: Pedra i vidre

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Localització: Barcelona

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

De Santa Maria es pot dir que estava situada al nucli del barri de la Ribera, centre de l’activitat econòmica de Barcelona, i que la població del propi barri va participar activament en la construcció de l’església, especialment en la descàrrega i transport de les seves enormes pedres.

ESTIL:

Santa Maria del Mar està catalogada dins l’art gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical (tot i que en el Gòtic Català hi trobem força domini de les horitzontals), resultant edificis de gran alçada i amplitud. D’elements arquitectònics es van substituir l’arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l’arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.

Aquesta església està dotada de la tradició cultural de l’orde del Cister, és a dir, sentit racional en les seves proporcions i una austeritat decorativa.

ANÀLISI FORMAL:

Exteriorment, l’església dona una sensació d’horitzontalitat trencada únicament per les dues torres octogonals que la flanquegen. L’edifici presenta un aspecte robust (murs gruixuts amb contraforts i arcbotants), a la façana principal hi trobem una gran portalada central (arquivoltes, gablet i una decoració escultòrica força discreta al timpà i als laterals) i la rosassa (segle XV), decorada amb traceria flamígera i acompanyada per dos contraforts que l’aguanten.

Santa Maria del Mar és de tres naus amb deambulatori, i sense transsepte (planta de saló). Al trobar només 8 columnes octogonals a l’interior, que queden molt separades, l’espai és d’allò més ampli i diàfan, que pot donar la sensació de que hi hagi tan sols una nau. La volta de creueria al sostra és la més emprada, així com els arcs apuntats. Definit per un semicercle de vuit columnes està el presbiteri, que alhora està envoltat per un deambulatori amb nou capelles radials (prolongació de las naus laterals). A les naus laterals és on s’hi obren les 22 capelles que té l’església, omplint l’espai deixat pels contraforts.

INTERPRETACIÓ:

Santa Maria del Mar va ser edificat al mateix lloc on hi havia hagut Santa Maria de les Arenes, un temple anterior que degut al creixement i desenvolupament de la ciutat, va anar quedant insuficient. Així doncs, Santa Maria del Mar forma part del procés d’expansió urbana i d’intensa activitat constructiva que va experimentar Barcelona, i va ser bastida per tal de complir una funció purament religiosa.