Art Gòtic - Escultura

MARE DE DÉU DE SALLENT DE SANAÜJA

FITXA TÈCNICA:

Autor: Desconegut

Cronologia: 1350

Estil: Gòtic

Tipologia: Escultura exempta dempeus

Material: Alabastre policromat

Tècnica: Talla (amb cisell)

Dimensions: 118 x 39 x 22 cm

Tema: Religiós

Localització: MNAC (actualment)

CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

Aquesta escultura en concret, tot i que sempre s’ha afirmat que la imatge procedeix de Sallent de Sanaüja, no es coneix el seu emplaçament original o el context en què va ser creada.

ESTIL:

La Mare de Déu de Sanaüja és una escultura del gòtic, desenvolupat a l’Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L’escultura del gòtic destaca pel desenvolupament de ple relleu, degut a la humanització, però els temes que tractaven seguien sent purament religiosos. Durant el segle XIII va estar lligada a l’arquitectura (portalades) i estava adossada als murs, però al XIV, les escultures s’hi van començar a separar. A més de a les portalades, ara s’ubicaven en interiors i espais funeraris. Les característiques principals de l’escultura gòtica són que es feia en pedra, hi predominava una estilització i arrodoniment de les línies, així com una elegància dels moviments. Comparant-ho amb el romànic, les escultures gòtiques gaudien d’un major naturalisme tant en gestos com en expressions, i les vestidures i cossos tenien molta més corporeïtat i volumetria.

ANÀLISI FORMAL:

L’escultura es va realitzar mitjançant la tècnica de talla amb cisell sobre alabastre. El conjunt el formen La Mare de Déu i el Nen Jesús. La mare és de proporcions harmonioses i porta una corona (posterior, en substitució de la original). Al braç esquerra sosté el nen Jesús mentre que amb el dret li acaricia el peu. El nen, amb la mà esquerra, agafa la túnica de la seva mare i amb la dreta sosté un colom. La curvatura del cos de la mare compensa el pes del nen i dóna dinamisme a la composició, tal com ho fan els plecs naturals de la túnica. Aquesta curvatura, tècnicament anomenada hanchement, és també la que trenca amb la simetria de l’obra.

L’escultura, tot i que ara està desgastada, en el seu moment va estar policromada. Encara es veuen restes de color blau al mantell de la mare, i de color vermell a les galtes dels dos personatges. Els acabats son arrodonits i ben polits, les línies poc marcades fan que les formes siguin suaus, i donen naturalisme, igual que la subtilitat dels gestos. La Mare de Déu de Sanaüja és una obra equilibrada i en harmonia en quant a proporcions.

INTERPRETACIÓ:

Amb aquesta obra es veu clarament el salt que va fer el gòtic respecte l’escultura romànica. L’expansió dels ordes mendicants van humanitzar l’art, i això es pot veure per exemple en el contacte de la Verge amb el nen Jesús (gest d’afecte i sentiment), i en el naturalisme donat per l’hanchement i per la major expressivitat en els rostres.

La funció de l’escultura seria tant religiosa, transmissió de la fe i de la relació entre mare i fill, com decorativa.

El significat és merament religiós: representació de la Mare de Déu coronada com a Reina dels Cels, amb el Nen Jesús als seus braços. El colom que sosté el nen fa referència als ocells de fang amb els que jugava, que s’acabarien convertint en reals.